S’han escollit set experiències en l’àmbit domiciliari i comunitari a Osona, Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Garrotxa/Ripollès i el Gironès. En aquests indrets ja es treballa en experiències conjuntes del sistema social i el sanitari i serviran de referent per consolidar-les i que serveixin de model.

El Govern ha aprovat avui impulsar el desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària a Catalunya. L’acord de Govern incideix així en la necessitat d’integrar els dos sistemes, el social i el sanitari, per atendre de la millor manera possible les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, totes les persones amb necessitats complexes.

El Govern considera que cal evolucionar els sistemes sanitari i de serveis socials, que en el moment actual tendeixen a oferir una resposta fragmentada a les necessitats d’aquestes persones, una realitat que acaba condicionant els resultats tant per a les persones com per als dos sistemes públics. En un context, a més, d’envelliment de la població.

El desplegament s’adaptarà a les necessitats i dinàmiques dels diferents territoris, de manera que els que tenen experiència prèvia avançada d’atenció integrada es dotaran d’eines que permetin reforçar i consolidar les intervencions desenvolupades, i en aquells territoris amb experiències amb menor grau de maduresa es treballarà per crear les condicions necessàries per avançar en el desplegament de projectes integrats en aquest àmbit.

En aquest sentit, s’han detectat un centenar d’iniciatives d’atenció integrada a tot Catalunya, entre les quals s’han triat les set que s’han considerat més madures per poder-les consolidar i que serveixin d’exemple. Els set àmbits territorials amb aquestes experiències detectades en l’entorn domiciliari i comunitari són: Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i el Gironès.

També s’impulsaran projectes innovadors d’atenció integrada orientats al redisseny organitzatiu, assistencial i tecnològic, en el marc dels diferents fons provinents de la Unió Europea i d’altres administracions públiques, així com el desplegament de projectes singulars d’atenció integral social i sanitària vinculats a dispositius específics.

L’acord aprovat avui dona compliment al protocol signat el 16/01/2023 entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. També s’incorporaran a l’espai de cogovernança les entitats proveïdores socials i sanitàries.

Beneficis de l’Atenció Integral Social i Sanitària

Actualment, un cas tipus que podria beneficiar-se de l’Atenció Integral Social i Sanitària pot reflectir-se en una persona d’avançada edat, que viu sola i té el seu familiar més proper lluny, en una altra comunitat autònoma. Aquesta persona requereix ajuda en les activitats de la vida diària i té cinc malalties cròniques. Amb el sistema actual, aquesta persona podria estar atesa per cinc dispositius del sistema de serveis socials: treballadora social de l’Ajuntament, treballadora familiar del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), equip del Centre de Dia i el professional de la teleassistència. Pel que fa a salut, aquesta persona pot ser atesa per set dispositius: l’equip d’atenció primària, els especialistes de consultes externes, el Sistema d’Emergències Mèdiques, el servei d’urgències de l’hospital d’aguts i de l’hospital d’atenció intermèdia, l’equip d’hospitalització domiciliària i l’equip de rehabilitació domiciliària.

Aquesta atenció fragmentada té impacte en els resultats de salut i benestar de les persones, pot haver-hi duplicitat de recursos i també mala experiència d’atenció percebuda d’aquestes persones i del seu entorn cuidador i dels professionals que les atenen.

Amb l’atenció integral social i sanitària, l’objectiu és oferir una atenció més centrada amb un sistema de valoració i un pla d’atenció únic. Això implica que aquesta persona no haurà d’explicar diferents vegades a diferents interlocutors quina és la seva situació.

A més, es fomentarà el model de gestió de cas, que implica que cada persona disposi d’interlocutors concrets que seran els que es coordinaran entre ells i els qui organitzaran la resposta entre els diferents dispositius i professionals. Aquests gestors de cas es coordinaran amb els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials, així com amb la resta de professionals. El gestor poden cuidar-se també de la gestió tant de l’ingrés com de l’alta en els diferents centres hospitalaris.

Passos previs

El Govern de la Generalitat va crear el Pla d'atenció integrada social i sanitària per l’Acord de Govern GOV/91/2019. D’altra banda, els departaments de Salut i de Drets Socials inclouen l’atenció integrada social i sanitària als seus instruments de planificació. Tant el Pla Estratègic de serveis Socials 2021-2024 i el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, aprovat per Acord GOV/210/2021, el 21 de desembre, incorporen línies de treball i objectius per avançar en una atenció integrada social i sanitària. Els dos departaments han treballat conjuntament en la definició del marc legislatiu i ja disposen d’una versió molt avançada de l’articulat de llei per a la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària.

LA CAMPANYA OSONA AMB UCRAÏNA EDITA UNA SEGONA EDICIÓ, EN DIGITAL, DEL LLIBRE DE L’INFERN A OSONA AMB MOTIU D’1 ANY DE GUERRA A UCRAÏNA

Per tal de donar visibilitat a l’any de la guerra a Ucraïna, des de la Campanya Osona amb Ucraïna s’ha fet una segona edició, en format digital, del llibre De l’Infern a l’Osona, 3.000 km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai per tal que l’experiència d’acollida de la i les històries de superació i solidaritat de les famílies refugiades i acollidores d’Osona escrites per Eva Torrents, a partir d’ara siguin d’accés lliure per tothom.

Podeu consultar De l’Infern a Osona en format digital a aquest enllaç.

El pròxim divendres, 24 de febrer, les persones responsables d’Osona amb Ucraïna convida a tothom qui vulgui a la concentració que es farà a la Plaça Major de Vic, a les 19 hores, per tal de mostrar la solidaritat amb el poble ucraïnès.

 1 ANY DE GUERRA, 1 ANY D’ACOLLIDA A OSONA EN EL MARC DE LA CAMPANYA OSONA AMB UCRAÏNA: BALANÇ DE LA CAMPANYA

 Pocs dies després de començar la invasió de Rússia a Ucraïna, el Consell Comarcal d’Osona rep la demanda de l’Associació Osona amb els nens de coordinar l’acollida de les famílies ucraïneses dels infants acollits en anys anteriors a la comarca a causa de l’accident nuclear de Txernòbil.

Paral·lelament rebem, també, la demanda d’ajuntaments on hi ha famílies que han estat acollidores d’infants i que mostren la seva voluntat de col·laboració.

A partir d’aquí, el Consell Comarcal d’Osona, a través del Servei d’Acollida i Integració escolta les demandes de l’entitat i, conjuntament, dissenyem i coordinem la campanya ”Osona amb Ucraïna”, una campanya d’acollida de persones ucraïneses amb vincles a la comarca d’Osona, ja siguin vincles creats a través de l’ONG, vincles familiars o d’amistat, amb una doble finalitat: disposar d’una borsa d’habitatges solidaris per cedir temporalment a aquestes famílies (habitatges lliures com també habitatges compartits) i, d’altra banda, recollir fons econòmics per satisfer les necessitats bàsiques en el moment de l’arribada i ajudar a les famílies acollidores.

L’1 de març fèiem la primera reunió i tres dies després ja havíem dissenyat una borsa d’habitatge per tal de que les famílies acollidores s’hi poguessin oferir, havíem obert un compte corrent de l’ONG, havíem dissenyat el cartell de la campanya i, el dia 4 de març, ja fèiem la presentació de la campanya.

Des del Servei d’Acollida i Integració es va dissenyar el circuit de coordinació de la campanya; la fase de gestió de l’acolllida o preacollida d’arribada i entrada a l’habitatge i la fase de l’arribada al municipi amb el protocol d’acollida municipal i amb els recursos específics, sessions grupals d’acollida psicosocial i totes les eines necessàries. El 9 de març, els responsables polítics i tècnics Pere Medina i Mireia Rosés la campanya al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses.

Un mes després de l’inici de la guerra hi havia 152 persones refugiades a la comarca, principalment mares i nens, acollides per famílies o en pisos municipals en 44 habitatges de 18 municipis d'Osona i, a mitjan maig, ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges particulars de 31 municipis; i s’havien recaptat uns 19.300 €.

Famílies refugiades que, quinze dies després de l’entrevista d’acollida, els infants ja anaven a escola, els adults a classes de català i totes formaven part d’un grup de whatsapp per oferir-los informació diversa, com el NIIE de protecció internacional, que ja van poder tramitar al mes de maig/juny, o les trobades que hem anat fent després.

I fruit de les entrevistes a les persones que anaven arribant va ser quan des del Servei d’Acollida es va tenir clar que aquestes històries de valentia i solidaritat s’havien de recollir per sempre i va sorgir la idea del llibre, es va encarregar la redacció dels relats a l’Eva Torrents i el disseny i maquetació a GS Crea; es van fer les entrevistes durant els mesos de maig i juny i el 15 de juliol ja el presentàvem i n’editàvem 500 còpies que a finals de desembre ja s’havien exhaurit.

Dos mesos i mig que, tant des del Consell Comarcal d’Osona com des de l’Associació vam estar en fase d’emergència humanitària per poder atendre totes i cadascuna de les persones que han arribat. Una gran feina d’equip, de solidaritat i, en definitiva, de servei públic en majúscules que com a administració hem de valorar perquè vam donar resposta a una crisi humanitària amb rapidesa, expertesa, experiència, voluntat i dedicació.

Durant l’estiu algunes famílies refugiades van tornar a Ucraïna per estar amb els seus marits, pares, germans o fills i algunes d’altres van marxar a diferents països d’Europa; algunes persones s’han quedat i segurament es quedaran a viure a la nostra comarca perquè han arrelat i han trobat feina i habitatge.

Però totes les famílies refugiades tant si s’han quedat com si han marxat han guanyat una família osonenca per sempre més amb qui ben segur el vincle perdurarà per molt i molt temps.

Des del Consell Comarcal d’Osona vam voler reconèixer l’esforç fet per aquestes famílies osonenques i agrair-los que de manera completament altruista s’adherissin a la campanya solidària Osona amb Ucraïna, i per aquest motiu es va aconseguir una subvenció de 50.000 € de la Diputació de Barcelona que durant el mes d’octubre es va donar ajuts a 73 famílies acollidores; un ajut que sabem que no compensarà econòmicament l’esforç fet però que vol ser un reconeixement a la solidaritat i humanitat, un gràcies amb majúscules.

En aquests moments les xifres d’acolliment són de 111 persones acollides a 46 habitatges de 16 municipis d’Osona; la majoria treballen i s’han arrelat a la comarca d’Osona malgrat tenen molta enyorança del seu país i de la seva família i volen tornar-hi quan puguin. I els pocs que no treballen perquè tenen nens petits o altres casuístiques, han pogut sol·licitar l’ajut del govern de la Generalitat de 400  € mensuals fruit de fons europeus.

El model d’acollida familiar de la campanya Osona amb Ucraïna  és un model integrador, que arrela al territori i les persones, que socialitza i que empodera.

Una campanya referent i pionera per la celeritat i eficàcia en donar una resposta d’acollida a l’emergència humanitària generada per la guerra, que tant el Consell Comarcal com a administració com l’Associació Osona amb els nens hem impulsat per sumar esforços per preveure i donar resposta a les necessitats d’una emergència humanitària amb el suport de les famílies acollidores d’Osona.

Campanya Osona amb Ucraïna

Consell Comarcal Osona i Associació Osona amb els Nens

El COSS ha escollit la Fundació Assistencial d'Osona (FADO) perquè és una de les entitats avalades per la Generalitat de Catalunya per prestar aquest servei, és a dir, està acreditada com a proveïdora del SAD a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

A més, la FADO ja és coneixedora del model del servei d'atenció domiciliària a Osona perquè l'havia gestionat durant una dècada, del 2011 al 2021. Ara, recupera la gestió del servei a partir de l'1 de desembre de 2022 però amb una novetat molt important. Assumeix la gestió en el marc del procés d'integració de les empreses promotores de la FADO, que són el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic i la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu. La gestió del Servei d'Atenció Domiciliària a Osona per part de la FADO, per tant, s'encaixa en aquest procés de reestructuració de l'àrea de la dependència que està fent el CHV-FHSC-FHSJM. Una nova mirada que vetlla per reforçar l'àmbit d'atenció a les persones grans amb una visió més social i comunitària i, alhora, que permeti dignificar el sector i facilitar la incorporació de professionals.

Un SAD equitatiu per a tot el territori

El SAD Osona ha atès durant aquest 2022 a 646 persones dels 50 municipis d'Osona. L'any 2017, es va arribar a superar el llindar de 1000 persones ateses però a causa de la pandèmia el nombre d'usuaris de l'ajuda domiciliària a Osona va disminuir per la por que generaven els possibles contagis de la COVID-19.

Tot i el canvi de proveïdor, aquestes persones seguiran rebent ara la mateixa atenció per part de les treballadores familiars dins la franja horària establerta. Es tracta d'un servei que vol ser eficaç, eficient i equitatiu per a tots els habitants d'Osona, visquin on visquin. Però la distribució territorial osonenca i la dispersió de municipis i habitatges en complica la gestió i la sostenibilitat, en el marc d'un 'conveni estatal' que fixa els preus i no contempla la idiosincràsia de territoris concrets com el nostre.

La intenció és aprofitar aquesta nova etapa per reestructurar el servei, donar més estabilitat i evitar al màxim les rotacions de personal , així com millorar els canals d'informació i seguiment. Alhora, es revisarà el model de SAD per assegurar-ne la seva viabilitat organitzativa i la sostenibilitat econòmica i perquè continuï així essent una de les pedres angulars de l'atenció comunitària a la comarca que ha de fer possible assolir, entre altres fites, el desig de les persones de continuar vivint a casa seva i en el seu entorn, mantenint el control sobre les seves pròpies vides.

La FADO, ara, sota el paraigües del CHV-FHSC

La Fundació Assistencial d'Osona és una institució sense ànim de lucre, experta i professionalitzada en l'atenció personal i social, principalment al col·lectiu de la gent gran. Va néixer l'any 2011 a partir de la col·laboració de tres entitats osonenques molt arrelades a la comarca: la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu i la Fundació Alfons Carbonell "El Cedre".

La FADO va ser l'adjudicatària del concurs públic del Consell Comarcal d'Osona el 2011 i va gestionar el SAD durant una dècada. A principis de 2021, el Consell Comarcal / Consorci d'Osona de Serveis Socials va fer una encomana de gestió del servei a la Fundació S21 -empresa que pertany al Consorci de Salut i Social de Catalunya, organisme de titularitat pública però amb poc coneixement de la realitat osonenca- amb la subrogació de les treballadores que es va fer efectiva l'1 de març de 2021.

Ara, la Fundació Assistencial d'Osona reprèn la gestió del servei a partir de l'1 de desembre de 2022. Es vol avançar per oferir un ventall de prestacions i serveis flexibles i diversificats, i treballar cada vegada més de forma compartida amb els altres agents que intervenen a domicili per fer possible una atenció realment integral i integrada. Per exemple, des del Consorci d'Osona de Serveis Socials ja s'està estudiant que es puguin fer de forma conjunta a domicili les valoracions dels serveis SAD i BAT en les persones amb graus 2 i 3 de dependència.