Anuari Socioeconòmic Osona

Presentació

L'Anuari Socioeconòmic de la comarca d'Osona va néixer l'any 2003 per iniciativa de Cambra de Comerç de Barcelona, Caixa Manlleu, Consell Comarcal d'Osona, Observatori del Mercat de treball d'Osona i Universitat de Vic. Des de l'any 2008 s'han substituït les edicions anuals en format paper per aquest web.
Es tracta d'una base de dades interactiva sobre l'economia i la societat de la comarca d'Osona amb informació desagregada a nivell municipal que té per objectiu esdevenir una eina adreçada als agents econòmics i socials i a la ciutadania en general.

Edició 2008

2008, l'any de la crisi

Els indicadors econòmics de l'any 2008 reflecteixen que la recessió econòmica mundial no ens és aliena, i, quan més endavant les mirem amb la perspectiva del temps i observem les sèries temporals dels indicadors, constatarem que aquest va ser l'any en que va començar, bruscament, la crisi. Avui, el nivell d'interdependències és tal, que cap territori pot evolucionar al marge del cicle econòmic general; per tant, també la durada de la crisi a Osona dependrà de l'evolució econòmica catalana, europea i de tot el món. Ara per ara, aquesta qüestió és impredictible.
Les dades que en aquest anuari s'ofereixen mostren les conseqüències de la recessió econòmica sobre els treballadors i les empreses dels municipis osonencs. En aquesta introducció volem fer una reflexió sobre les causes d'aquesta recessió i del marge de maniobra de les polítiques públiques per a fer-hi front.

Quan esclaten dues bombolles alhora

És prou coneguda l'explicació de la crisi com l'efecte inevitable del pet d'una bombolla especulativa. Durant molts anys, la construcció ha estat el motor del creixement del PIB a nivell espanyol, i també a nivell de la comarca d'Osona. Hom calcula que el nombre d'habitatges construïts anualment triplicava les necessitats reals de la població, entre els anys 2003 i 2007. Aquesta ritme d'increment de l'oferta només es pot explicar per una demanda impulsada per l'afany de rendibilitzar els estalvis, lligat a la baixada continuada de les taxes d'interès des de l'any 1996. La vivenda estava sobrevalorada: el preu del metre quadrat construït rondava, l'any 2007, xifres properes a 30 anualitats de lloguer del mateix metre quadrat, quan històricament aquesta xifra es situava entorn de les 20 anualitats. Paral·lelament, els crèdits de la banca als promotors de la construcció i als compradors d'habitatge havien crescut desmesuradament, i en refredar-se l'activitat per la saturació del mercat, la morositat ha augmentat significativament.

Construcció i tèxtil, sectors més afectats

El refredament de l'activitat econòmica ha provocat, a Osona, durant l'any 2008, la pèrdua de mil set-cents llocs de treball, elevant la xifra d'atur a més de 7000 treballadors, que suposa una taxa de gairebé 1'onze per cent de la població activa (lleugerament per sobre, però molt similar, a la de tot Catalunya). No és d'estranyar que l'activitat on s'han enregistrat més nous aturats, després del tèxtil (964 persones), hagi estat justament la construcció (848 persones). Però els altres sectors que tenen un percentatge significatiu de mà d'obra també han patit els efectes de la davallada, amb 508 aturats més en les indústries alimentàries, 473 en el comerç al detall i 349 en el sector hoteler.

Augmenta la precarietat laboral

La pèrdua de llocs de treball ha afectat treballadors de totes les edats, però particularment als joves: entre el col·lectiu de menys de vint-i-cinc anys, el creixement de l'atur respecte del 2007 ha estat del 53%. Això s'explica, en bona mesura, per la precarietat laboral, que afecta especialment als joves que intenten incorporar-se al mercat laboral per primer cop, o que fa poc que hi són: dels gairebé trenta-cinc mil contractes signats al llarg de l'any 2008, el 77,7% han estat temporals, i només el 22,3% indefinits.

El marge de maniobra dels poders públics

Davant d'una situació complicada com la que els indicadors descriuen, és inevitable plantejar-se quines mesures es pot esperar dels poders públics. Les autoritats monetàries ja han donat la seva resposta: han injectat una gran quantitat de diner líquid i han baixat les taxes d'interès encara més, fins a mínims històrics; però la inversió encara no es reactiva; d'altra banda, tenint en compte que l'excés d'inversió dels anys precedents va ser l'origen del problema, no és gens clar que el sector bancari estigui disposat a col·laborar en el rellançament de la inversió i a facilitar el crèdit, quan encara no han resolt els problemes de morositat anteriors. El problema és que aquesta actitud ofega la capacitat de finançar el circulant de bon nombre d'empreses solvents. Ateses les limitacions de la política monetària, cal fixar-se en les possibilitats de la política fiscal. Tots els nivells de l'administració han proposats paquets d'ajudes a diversos sectors o a famílies hipotecades, i han promès reactivar la construcció d'obres civils. La qüestió és que, en un sol any, aquestes mesures dispararan el dèficit públic fins prop del 7% del PIB, i està per veure si són prou ràpides i efectives com per temperar aviat els efectes de la crisi sobre els desocupats.

Noves oportunitats

Si els indicadors de l'any 2008 suggereixen un cert esgotament del model de creixement vigent, han de portar també a reflexionar sobre noves possibles orientacions de l'activitat econòmica. És en els moments de crisi que les innovacions tenen el terreny més adobat, i caldrà fer de la necessitat virtut: tant de bo que els indicadors de l'any 2009 reflecteixin la puixança de sectors emergents i els fruits de les iniciatives dels emprenedors que hagin sabut convertir el temps de penúries en temps d'oportunitats.

 

Cambra de comerç de Barcelona Caixa de Manlleu Consell comarcal d'Osona Observatori del Mercat de Treball d'Osona Universitat de Vic