La nit dedicada al turisme osonenc va aplegar un centenar de persones el 12 de desembre passat, en la 7a edició de la Nit del Turisme. La gran afluència de públic, format majoritàriament per empreses del sector i membres d’ajuntaments, avalava un any més la consolidació d’aquest acte.

La jornada va començar amb la reunió de constitució del Consell General de l’organització especial Osona Turisme, màxim òrgan de govern i administració, sessió en la qual es va aprovar la memòria anual del 2019 i el Pla d’accions i pressupost del 2020.

A continuació es va celebrar l’acte institucional de la VII Nit del Turisme, un acte presentat per Eva Torrents i amenitzat per Matthew Mcdaid, músic i veí de Rupit, que va comptar amb l’assistència del diputat adjunt de turisme de la Diputació de Barcelona, Juan Luis Ruiz, i en el qual van intervenir el president d’Osona Turisme, Carles Banús, i el conseller delegat de turisme del Consell Comarcal d’Osona, Àlex Montanyà.

En la seva intervenció, Carles Banús va destacar “la necessitat de la col·laboració pública privada per avançar cap a un turisme de més qualitat, més sostenible i més innovador”.

El conseller delegat de Turisme, Àlex Montanyà, per la seva banda, va fer una explicació detallada de les accions portades a terme durant aquest any 2019 i va destacar els nous projectes i les línies de treball que es plantegen de cara a aquest nou any. També va fer especial èmfasi en la voluntat de treballar per a un turisme sostenible en tots els factors, econòmic, social i ambiental, actuant des del món local per potenciar un sector turístic responsable. Va manifestar que cal estar formats i preparats perquè tots els esforços privats i públics vagin alineats per fer front a l’onada creixent de visitants i turistes que trepitgen Osona. Va traslladar als assistents les dades de les estadístiques de despesa dels visitants quan venen a la comarca que es treuen de les enquestes fetes als visitants sobre l’atenció rebuda, i les propostes culturals, gastronòmiques i d’interès paisatgístic que ofereix la comarca. El perfil de turista que visita Osona té una mitjana de 46 anys i ve en parella o en família. La majoria arriben en cotxe (80%), i més de la meitat ho fan des de l’àrea metropolitana de Barcelona. La valoració de la seva estada és d’excel·lent. També va puntualitzar que la queixa més generalitzada del visitant és el transport públic i l’accés a internet.

L’acte va seguir amb la intervenció de Marc Grijalvo, de l’empresa Baldrick&Munitz, encarregada de realitzar el pla de màrqueting de turisme de la comarca d’Osona. Grijalvo va explicar les bases del futur projecte, amb el propòsit de crear un nou plantejament de marca que compti amb la participació i la transversalitat del sector per elaborar-lo. Amb la intenció de visualitzar aquest fet, va acabar la seva intervenció amb un joc interactiu mitjançant l’aplicació Kahoot per desxifrar en un instant la importància de saber com ens veuen des de fora i com ens veiem en relació a l’àmbit del turisme: territori, natura, gastronomia, paisatge. Breument va posar de manifest que tenim un llarg recorregut i molta feina per endavant per continuar sent un referent turístic en la Catalunya interior

Quaranta empreses i serveis turístics de la comarca van ser reconegudes amb el distintiu “Biosphere”, un segell per aquelles empreses que aposten per una gestió respectuosa amb el medi ambient, la cultura, les condicions laborals, l’equitat de gènere i el retorn social i econòmic, que es desenvolupa a partir dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

Trenta-dues empreses i serveis turístics d’Osona van ser acreditats com a punts d'informació turística (PIT), on el turista té la possibilitat de ser informat de l’oferta turística de la comarca, i de rebre assistència i suport en l'organització de la seva estada.

Per concloure l’acte, Juan Luis Ruiz va elogiar la feina que es fa des d’Osona Turisme per promocionar el territori. Va remarcar el potencial turístic d’Osona i la disposició de la Diputació de Barcelona per dinamitzar les comarques de l’interior, que incentiva, en la mateixa línia que les intervencions anteriors, un turisme de qualitat que beneficiï el territori.

Seguidament es va oferir un pica-pica per a tots els assistents, servit pel restaurant Barecu, membre d’Osona Cuina.

Ahir dimecres, 11 de desembre, es van obrir les portes del Dipòsit controlat d’Orís i del Centre de Tractament de residus municipals d’Osona i el Ripollès.

El proper mes de gener, farà 25 anys que va entrar en funcionament el dipòsit controlat. Aquest fet va permetre tancar els nombrosos abocadors que hi havia arreu de la comarca d’Osona (que gestionaven entre 2 o 3 ajuntaments), i millorar la gestió dels residus municipals.

El dipòsit controlat (abocador) situat a Orís rep els residus urbans que no es poden reciclar, la fracció rebuig. L’abocador va entrar en funcionament l’any 1995 i dona servei a tots els municipis d’Osona i des de finals de 2006 també al Ripollès.

El dipòsit té 2 vasos, el vas A, ja clausurat, i el vas B, que es divideix en tres fases: la primera està clausurada, la segona fase està pendent de clausura i des de l’abril de 2016 s’està explotant la fase 3.1 i preveiem que ens durarà fins el desembre de 2021.

Estan projectades les fases 3.2 i 3.3, que permetran una autonomia de 9,46 i 9,31 anys respectivament, i ens permetran arribar fins l’any 2040.

L’obra de construcció de la Fase 3.1 va tenir un cost de 1.402.776,27 € i es va comptar amb el finançament de la Diputació de Barcelona de 900.000 €.

Si s’analitzen les entrades que hi ha hagut al dipòsit els últims anys es constata que tendeixen a disminuir. L’any 2010 van entrar 50.635 tones de residus mentre que l’any 2018 n’han entrat unes 39.000 tones. D’altra banda, l’entrada en funcionament del CTR, l’any 2015, ha fet que els residus que entren siguin diferents: l’any 2010 entrava la fracció resta que recollien els vehicles de recollida a nivell municipal mentre que en aquests moments entra rebuig i bioestabilitzat.

 
El dipòsit controlat disposa d’un sistema de tractament de lixiviats d’última tecnologia que permet tractar tots els lixiviats que es generen. Consta de dues microturbines que contribueixen a l’aprofitament energètic del biogàs.

A principis del 2015 es va posar en funcionament el Centre de Tractament de Residus municipals d'Osona i el Ripollès (CTR), que permet tractar la fracció resta, orgànica i residus voluminosos. Té per objectius:

• Reduir el 51% les tones de rebuig.
• Augmentar la vida útil del dipòsit controlat.
• Compostar la fracció orgànica.
• Estabilitzar les restes orgàniques.
• Recuperar materials valoritzables.
• Complir amb la normativa europea.
• Ser autosuficients en la gestió dels residus.

L’any 2018 tractà 36.104 tones de resta, 10.623 tones d’orgànica i 2.863 tones de residus voluminosos. Es preveu que el tractament de la fracció resta vagi disminuint mentre que la fracció orgànica vagi augmentant.

La majoria de ciutadans d’Osona desconeixen la gestió dels residus i per tan entre tots hem de fer esforços perquè coneixin què succeeix després que llencin els residus al contenidor o quan deixen la bossa a la porta de casa.

Hi ha uns serveis de recollida que recullen les diverses fraccions i les transporten fins a les plantes on es tracten i és important la difusió que entre tots podem fer, per tal que el ciutadà vegi que si tria correctament a casa seva, això repercuteix en el municipi i en general a la societat.

Totes les fraccions que es recullen de forma selectiva (orgànica, multiproducte i vidre) es poden reciclar i donar-los una nova vida, mentre que tot el que va a la fracció resta (i que la ciutadania en diu rebuig) acaba entrant al dipòsit controlat i es perd la possibilitat de reciclar-ho.

Cal tenir present que les fraccions valoritzables (orgànica, multiproducte i vidre) tenen retorns de cànon i ingressos tan de l’Agència de Residus de Catalunya com d’Ecoembes i Ecovidrio, mentre que la fracció resta està sotmesa a cànon.

A la roda de premsa hi van intervenir l’alcalde d’Orís i conseller comarcal de Comunicació i Societat de la Informació, Arnau Basco, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, la vicepresidenta 3a del CCO i també vicepresidenta del Consorci per a la Gestió de residus urbans d’Osona (CGRUO), Margarida Feliu, i el conseller delegat de Cicle de Residus i president del CGRUO, Albert Castells, que van dur a terme la presentació inicial tot explicant els avenços produïts des de l’any de la seva obertura, 1995 i la importància de fer difusió del servei per tal que el ciutadà vegi que si tria correctament a casa seva, repercuteix de forma positiva en el municipi i en general a la societat.

Albert Castells i Anna Riera, tècnica de residus, van oferir als assistents una explicació detallada del funcionament d’ambdues instal·lacions.

En les diferents intervencions tos van coincidir que “consumir menys i reciclar més bé” són els reptes de futur per als propers anys. De la mateixa manera que, seguint la normativa europea, es va cap al pagament per generació, és a dir, pagarà més qui genera més residus.

El Consell Comarcal d'Osona, ha iniciat un projecte innovador basat en la Sostenibilitat i el Consum de productes locals juntament amb els seus departaments d'Educació i Promoció econòmica amb Creació, i el consorci del Lluçanès.