Informacions de l'Arxiu Comarcal - Musicoteràpia segle XVIII
Instància de Josep i Antoni Pasqual Campo, metges de l'Hospital de Vic, exposant els beneficis que aporta la música en la curació i el benestar dels malats
El document adjunt és un manuscrit de set pàgines subscrit per Josep i Antoni Pasqual, metges de l’Hospital de la Santa Creu de Vic i germans, van viure a Vic a cavall dels segles XVIII i XIX.
A 31 de maig de 1796 els dos metges redacten una instància adreçada a l’administrador de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, la qual és, com podreu llegir vosaltres mateixos, un autèntic corpus de “musicoteràpia integral”.
Josep Pasqual, avalat pels seus vint-i-cinc anys de praxis com a metge, i Antoni, pels tres que aleshores comptava, exposen en primer lloc la situació dels malats ingressats, tant des d’una perspectiva física com anímica i proposen com a bàlsam al seu sofriment que escoltin música.
A continuació desglossen els beneficis de la música a tots els malalts, tinguin la malaltia que tinguin, però en especials als que pateixen de l’ànima. Però no es queden aquí, continuen exposant l’abast dels beneficis de la música en la salut i en l’esperit dels cuidadors, metges i altre personal de l’Hospital, fins a exposar les millores que experimentaria la imatge corporativa de la institució.
Finalment, proposen l’orgue com a instrument ideal per la innovadora teràpia perquè és l’expressió de l’ànima i la veu de Déu.
Però, per si l’exposició no fos prou avançada per l’època, introdueixen un nou concepte ancorat amb les incipients teories higienistes del moment: l’aire que surt dels tubs de l’orgue quan es toca afavoreix la ventilació de les estances dels malats.
Què us sembla la teoria del Dr. Pasqual?
Nota biogràfica del Doctor Josep Pasqual Campo:
Neix a Sallent a finals de la primera meitat del segle XVIII i mor a Vic a la segona dècada del XIX.
L’any 1766 es doctora en medicina a la Universitat de Cervera i l’any 1771 passa a ocupar una plaça de metge a l’Hospital de Vic. Membre actiu de l’Acadèmia Médico Práctica de Barcelona, Pasqual fou un metge investigador de les epidèmies que van assetjar la comarca amb gran preocupació pel benestar del pacients. Destacat i a vegades polèmic metge pels seus tractaments innovadors, alguns d’ells no massa ben acceptats per la classe mèdica vigatana.
Autor de diferents obres mèdiques, destaca la publicada l’any 1783 “Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar los enfermos de la cama” i l’any 1803 escriu “La formación de los hombres, la perfección de los médicos”.
Signatura arxivística: Arxiu Comarcal d’Osona. Fons Hospital de la Santa Creu, ud 4540
