El fons documental de l'Hospital de la Santa Creu ja es pot consultar en línia al web de l'Arxiu Comarcal d'Osona
En un acte a l’Arxiu Comarcal d’Osona es va signar, el dijous 19 de gener de 2017, el lliurament del catàleg del Fons documental de l’Hospital de la Santa Creu.
La signatura la van protagonitzar Joan Roca, president del Consell Comarcal d’Osona i Jusèp Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat.
Amb la sala d’actes de l’Arxiu plena de gom a gom, la directora de l’Arxiu Comarcal, Angelina Verdaguer, va presentar el fons de l’Hospital de la Santa Creu, el que conté i tots els passos que s’han fet per digitalitzar tota la documentació fins al punt que actualment ja es pot consultar des de l’aplicació Arxius en línia, al web de l’Arxiu Comarcal, una vegada finalitzat el tractament arxivístic.
Joan Roca, en qualitat de president del Consell Comarcal, va ressaltar el compromís de l’Arxiu en la tasca de preservar la història i el que representa per a futures generacions; així mateix va posar en valor la col·laboració de diferents administracions per dur a terme projectes culturals d’aquest tipus.
El fons ocupa 58 metres lineals de prestatgeria i 10 calaixos de pergamins. Es tracta del fons d'una institució assistencial amb més de 700 anys d'activitat i amb molts fons privats agregats. D'aquests, en sobresurt el de la família Puigrubí, mercaders vigatans, que va ingressar a l'arxiu de l'hospital l'any 1816.
L’Hospital de la Santa Creu neix, com a institució, l’any 1348 quan Ramon de Terrades, mercader vigatà, va llegar a la ciutat de Vic part del seu patrimoni per tal que es construís un hospital pels pobres. Aquest és l’origen del fons documental que l'Arxiu Comarcal d'Osona custodia des de 1997.
Una vegada digitalitzat tot el material del fons i descrit amb el Gestor Integral d’Arxius Comarcals consta de 5.700 registres i 622 imatges associades a unitats documentals. A més, hi ha una sèrie de pergamins que fins ara restaven inèdits perquè no havien tingut cap tractament arxivístic previ. Tot aquest procés es va iniciar l’any 2009 tot i que es va ha ver d’interrompre durant un temps durant el qual es va treballar en la correspondència Puigrubí, objecte del llibre de Josep Maria Passola.
Osona disposa, mitjançant l’aplicatiu Arxius en línia, acció impulsada per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, de més de 33.000 documents consultables.
Presentació del llibre pòstum de Josep Maria Passola Memorial Puigrubí 1651-1689. El comerç a Osona en les cartes del mercader Josep Puigrubí.
El fons de la família Puigrubí conté l'espistolari de Josep Puigrubí, més de 6.000 cartes, que són objecte de l'estudi essencial del llibre.
La presentació la va fer Jordi Passola, fill de l’autor, tot i que inicialment s’havia previst que aniria a càrrec de Francesc Orenes, doctor en Belles Arts i amic personal de l’autor, absent per malaltia.
Passola va fer una profunda reflexió del llibre del seu pare assegurant que constitueix una autèntica crònica de l’època, en termes comercials i econòmics però també en termes politicosocials i va dir textualment que Orenes el descriu com “una crònica vivent de l’activitat comercial”.
El Memorial Puigrubí ha arribat fins als nostres dies perquè l’any 1819 una besnéta de Josep Puigrubí el va dipositar a l’Hospital de la Santa Creu. L’epistolari mostra la correspondència comercial de tres generacions de la família. La informatització de les cartes va acabar l’any 2015.
El llibre, doncs, mostra l’activitat econòmica de la comarca i les relacions mercantils amb la resta d’Espanya i França. És un document fonamental per conèixer molts aspectes de la vida social del segle XVII, els gustos de la gent acomodada: què menjaven, com vestien, problemes de transport. També hi ha informació sobre sistemes de duanes, preus d’origen dels productes i marges comercials.
L’acte el va tancar Jusèp Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni que va dir que la tasca de tractar fons documentals i posterior digitalització, així com el llibre presentat, es pot emmarcar en cinc punts: la generositat que suposa la deixa del fons documental per part de la família, la responsabilitat de la feina feta ja que el patrimoni és el futur, la passió demostrada en la feina d’equip, el compromís amb la cultura i l’esperança perquè la suma d’esforços és una porta oberta al futur.
